Tots podem tenir tresors:
petits però molt grans! El valor se’l donem nosaltres. El nostre planeta, el
nostre propi món, fet a mida: aquí s’amaga el secret de la felicitat!! Com
volem que sigui? A qui hi volem a dins? Tot està en construcció! El meu planeta
és ple de retalls d’imatges, d’imaginació, de poesia, d’art, de llibres, de
bicicleta pel passeig, de dansa, dels peus sobre l’herba, de sorra de la platja
entre els dits, de la rialla d’un infant i de la seva mirada inquieta. Tot això
és casa meva, és on hi vaig quan em vull sentir feliç, quan em sento sola entre
la multitud… allà hi trobo el pou del desert. Miro amb el cor, tanco els ulls i
sento, comparteixo amb els qui he domesticat. Imagino, creo, em punxo i sagno
però estimo per sobre de totes les coses.
Siguem tots petits prínceps i sentim!!! Mirem-nos, toquem-nos i estimem.
Hem d’aprendre a estimar i sobretot aprendre a ser feliços. Tot depèn de
nosaltres: l’essencial és invisible al ulls, només quan mirem amb el cor aconseguim
ser el petit príncep.
