El Petit Príncep, d'Antoine de Sant-Exupéry

Tots podem tenir tresors: petits però molt grans! El valor se’l donem nosaltres. El nostre planeta, el nostre propi món, fet a mida: aquí s’amaga el secret de la felicitat!! Com volem que sigui? A qui hi volem a dins? Tot està en construcció! El meu planeta és ple de retalls d’imatges, d’imaginació, de poesia, d’art, de llibres, de bicicleta pel passeig, de dansa, dels peus sobre l’herba, de sorra de la platja entre els dits, de la rialla d’un infant i de la seva mirada inquieta. Tot això és casa meva, és on hi vaig quan em vull sentir feliç, quan em sento sola entre la multitud… allà hi trobo el pou del desert. Miro amb el cor, tanco els ulls i sento, comparteixo amb els qui he domesticat. Imagino, creo, em punxo i sagno però estimo per sobre de totes les coses.  Siguem tots petits prínceps i sentim!!! Mirem-nos, toquem-nos i estimem. Hem d’aprendre a estimar i sobretot aprendre a ser feliços. Tot depèn de nosaltres: l’essencial és invisible al ulls, només quan mirem amb el cor aconseguim ser el petit príncep.